dilluns, 29 de juny del 2009
Jan van Eden "Miradas contra el olvido 1948-2009"
dijous, 18 de juny del 2009
FESTA REVOLUCIÓ
El proper 19 de juny, la Comunitat Palestina de Catalunya i la Joventut Comunista ha organitzat la festa Revolució en "Solidaritat amb Palestina".Com arribar:
L1 i L5 Plaça de Sants.
Bus: 30,56, 57, 157 i 115.
Venda Anticipada:
CJC - Joventut Comunsita (Av. Portal de l'Àngel 42, 2n A - BCN)
Casa de Palestina (c/ Leopoldo Alas 12, baixos - Gràcia)
Etnomusic (C/ Bonsuccés 6 - Raval)
Terra d'Escudella (C/Premià 20 - Sants)
La Torna (C/ Sant Pere Màrtit 36 - Gràcia)
Bar Camaleón (C/ Planeta 39 - Plaça del Sol , Gràcia)
dijous, 11 de juny del 2009
LA EMBUSTERA ja està aquí!
A internet existeixen fòrums amb on s'exliquen les experiències de persones que ja han camperitzat les seves fragos. Nosaltres hem tret les idees d’altre gent que ja es va trencar el cap per a realitzar el seu projecte. Val a dir, que a la pràctica et trobes amb inconvenients i entrebancs diversos que s'han de superar amb l'enginy personal de cadascú.
Nivell de dificultat: 4
Material:
- llistons (3,6x3,6cm)
- taulons (1,2 cm)
- frontisses
- esquadres
- visos
- claus
- cola blanca
- martell
- taladro
- serra
- pulidora
Us passo a explicar com ha anat. En primer lloc els plànols... jeje, amb autocad, és clar!
No entraré a explicar-ho amb molt detall, si algú té intenció de fer alguna cosa semblant, ja li passaré més informació!Primer vam montar l’estructura de darrera. Per nosaltres, novells en temes de bricolatge, va ser tota una aventura. Suposo que per a molta gent deu ser bufar i fer ampolles!

Quan aquesta estructura va estar acabada vam passar a construir la base del llit enganxant les fustes que es despleguen amb les frontisses.Finalment, vam construir les potes de davant i vam buscar fustes per anivellar el llit, ja que és difícil que quedi recte tenint en compte que es recolza sobre els respaldos dels seients de darrera.

Aquest és el resultat final. Què us sembla?
I així queda amb els seients normals.
* Important: no hi va haver ferits ni ferides, només una enganxada de dit petit. I tampoc divorci!dilluns, 8 de juny del 2009
TINC UNA SELVA A CASA!
Ja tinc tomàquets per tot arreu, encara han de madurar però hi són. Les maduixeres ja han fet unes quantes maduixes i ara sembla que, de moment, no en fan més. Les bledes tenen uns bitxets a les fulles però sembla que no estan molestes i estan igual de bones i les pebroteres comencen a fer flor. Em deixava el llimoner! també ha fet moltes flors, jo crec que algun dia tindré llimones. I ja se sap, llimones, sucre, menta, gel i … ron cubà són els ingredients necessaris per a fer un mojito irresistible per prendre qualsevol capvespre d’estiu.
I perquè no penseu que us enganyo...

Els tomàquets
La flor del pebrot
La flor del llimoner
Les maduixes 
diumenge, 7 de juny del 2009
la cuina solar
Us mostro algunes fotografies perquè us feu una idea però per a veure més informació és millor que consulteu els links que he trobat sobre el tema. Hi ha pàgines que expliquen com construir-les, receptes de cuina i fins hi tot existeixen vídeos al you tube que parlen sobre el tema. Ja hi ha una empresa que les comercialitza però jo penso que és millor construir-la, segur que ens estalviarem molts diners.
Cuina de concentració
Cuina d’acumulació
http://www.ikkaro.com/horno-solar
http://solarcooking.org/espanol/minspan.htm
http://www.terra.org/pub/almacensol.php?c=1&s=13
dimecres, 13 de maig del 2009
61è Aniversari de la Naqba Palestina
Programa: 12:15h. Dansa del ventre a càrrec del grup Amal de la Casa Palestina
15:30-17h. Passi de documentals
- La dona palestina durant la Nakba, a càrrec d'Aida Tuma de l'organització palestina Women Against Violence
- Presentació dels llibres "Retorn a Haifa" i "Homes a sota del sol" de l'escriptor palestí Ghassan Kanafani, editat per Club Editor, presentació a càrrec de l'escriptor palestino-català Salah Jamal
Ens veiem el dissabte 16 de maig! Us hi esperem a totes i a tots!!
dimecres, 6 de maig del 2009
Curiositats de l’hort
Així és com estaven les arrels de la bleda!!! Han creat una estructura compacta, sembla ben bé que encara hi hagi un test, oi?
L’hort té la primera maduixa, per a mi el procés és molt emocionant...

Em sembla que encara no havia presentat el llimoner que tinc al balcó. Doncs és aquest, de moment de llimones res de res…
I finalment, una petita mostra del que tinc plantat actualment: pebrots de tot tipus, enciams, tomaqueres, albergínia, menta…


dimarts, 28 d’abril del 2009
Movimiento 26 de Julio...
Com molts ja sabeu el 26 de Juliol de 1953 és una data important i decisiva a la història de Cuba. Un grup de joves encapçalats per Fidel Castro Ruz, va atacar el "Cuartel Moncada" de Santiago de Cuba, i el "cuartel Carlos Manuel de Céspedes" de Bayamo amb l’objectiu de derrocar la dictadura de Fulgencio Batista.
Aquest moviment es va convertir en la guia del poble cubà en la lluita contra la dictadura, hi van participar destacats revolucionaris, molts dels quals van caure en combat.
El 2 de desembre del 1956 es va produir el "Desembarcament del Granma" a la costa oriental del país i es va organitzar el moviment guerriller a la Sierra Maestra, des d'on molt aviat es va aconseguir portar la lluita al pla i expandir per tot el país fins al triomf revolucionari de gener de 1959.
Nivell de dificultat: 2
Col·laboracions: en aquest cas no he pogut ser autosuficient per falta de coneixements i infraestructura. La meva àvia ha estat una imprescindible col·laboradora no només cosint a màquina sinó també aportant idees de seva experiència com a cosidora. També vull reconèixer la col·laboració resolent dubtes i disposició per ajudar de l’àvia del meu company i la meva tieta.
Material:
1 metre tela vermella
1 metre tela negra
1 metre tela blanca.
1 metre beta vermella
1 metre beta negre
Fils dels tres colors
Cola per tela (exemple "gutterman")
Màquina de cosir
I una bona dosi d'admiració per la història de la revolució cubana!
Procediment:
- Fer la plantilla dels números i lletres en fulls de paper
- Dibuixar les plantilles sobre la tela blanca.
- Tallar les teles negra i vermella per a fer les bandes.
- Tallar la tela blanca seguint el perfil dels patrons.
- Cosir amb la màquina la tela vermella i negra. Fer les vores.
- Cosir les lletres i números perquè no es desfilin.
- Cosir les betes de al bandera.
- Enganxar els número i lletres a la bandera amb la cola per teles.
Tot és una mica més complicat que el que he posat aquí però si algú en vol fer una ja li explicaré més detalladament com ho hem fet.
I... Ta Xaaaan!!!

dilluns, 20 d’abril del 2009
Anti-conte 7: Refresca’m la memòria!

Ara hi ha gent que està pitjor que abans però no podem oblidar que el problema és molt anterior a la crisi. Només quan s’ha tocat a les butxaques més plenes s’ha començat a parlar de crisi però el sistema capitalista manté a tota una classe social en una crisi crònica. És veritat que ara ens han acabat de tocar els collons ja que quan semblava que alguns haurien de veure rebaixades les seves riqueses i privilegis ha passat el de sempre, els treballadors i treballadores perden el seu lloc de treball perquè l’empresariat pugui seguir inflant els seus beneficis. Però és que som “cornudos y apaleados” perquè a sobre els diners públics es regalen a la banca i altres buitres del sistema per tal d’assegurar que aquest segueixi funcionant. Però tampoc ens ha d’estranyar ja que el sistema capitalista funciona amb aquests regles, això no és cap novetat.
Fet aquest parèntesis sobre la crisi volia dir que abans de parlar de crisi tots i totes ja vivíem en un sistema podrit, injust i explotador. La gent ja estava hipotecada fins el coll, les condicions laborals ja eren precàries, els preus ja eren alts, els rics ja eren rics i els pobres ja eren pobres, la joventut ja no es podia emancipar, ja faltaven escoles bressol i llars d’ancianitat públiques, el consumisme ja ens tenia completament adormilats/des, ja hi havia massa pressupost per l’exèrcit i massa poc per l’educació i la sanitat pública, les escoles de l’Opus ja rebien subvencions públiques, l’habitatge ja era una estafa i no un dret, la igualtat d’oportunitats ja era una utopia, la justícia social ja era un terme d’un altre món, les persones immigrades sense papers ja eren tractades pitjor que els gossos, la democràcia ja era una paraula buida de sentit, els mitjans de comunicació ja controlaven l’opinió pública i defensaven els interessos capitalistes i burgesos, la dona ja estava discriminada, la classe política ja s’enfotia de nosaltres, ja vivíem massa agenollats i agenollades...
Acudit: http://blogs.publico.es/manel/1202/una-duda/
dijous, 16 d’abril del 2009
Consumir menys, viure millor
"Consumir menos, vivir mejor: Ideas prácticas para un consumo más consciente" és el títol del llibre de Toni Lodeiro. Podeu trobar tota la informació referent a l'autor, al llibre i el seu treball a http://www.nodo50.org/consumirmenosvivirmejor/.indígenas del alto Orinoco y se horroriza cuando
ve a Orawë, indígena yanomami tumbado tranquilamente
en su chinchorro (especie de hamaca) mascando tabaco.
–¿Por qué no sales a pescar? –le pregunta Enzo.
–Porque ya he pescado bastante hoy –le contesta Orawë.
–¿Y por qué no pescas más de lo que necesitas? –insiste el
comerciante.
–¿Y qué iba a hacer con ello? –pregunta a su vez el indio.
–Ganarías más dinero. De ese modo podrías poner un motor
fueraborda en tu canoa. Entonces podrías llegar lejos en
el río y pescar más peces. Y así ganarías lo suficiente para
comprar una red de nylon, con lo que obtendrías más pescado
y más dinero. Pronto ganarías para tener dos canoas y
hasta dos motores y más rápidos... Entonces serías rico
como yo.
–¿Y qué haría entonces? – preguntó de nuevo el indígena.
–Podrías sentarte y disfrutar de la vida – respondió el comerciante.
–¿Y qué crees que estoy haciendo en este momento? – respondió
satisfecho el indio Orawë.
Cuento de Tony de Mello
dimecres, 15 d’abril del 2009
les tomaqueres


dilluns, 13 d’abril del 2009
proposta republicana a la xarxa
diumenge, 12 d’abril del 2009
Article: “La transición no fue modélica”
Existe una percepción generalizada en los establishments políticos y mediáticos españoles de que la Transición de la dictadura a la democracia que tuvo lugar en la segunda mitad de los años setenta fue modélica; es decir, ejemplar. Quisiera exponer en este artículo mi desacuerdo con esta percepción, subrayando que la continua promoción de tal lectura de nuestra realidad favorece a las fuerzas conservadoras, que continúan teniendo un enorme poder en nuestro país. En realidad, la Transición se hizo en términos muy favorables a estas fuerzas conservadoras, herederas de aquellas que en su día fueron responsables del golpe militar de 1936 y que, 40 años más tarde, dirigieron aquel proceso de transición. Me estoy refiriendo a la banca, a la patronal y a la Iglesia, defendidas por el Ejército y por la Monarquía, que representa el símbolo y continuidad de este dominio. 
Este enorme bloque de poder se vio forzado a realizar cambios significativos en respuesta a grandes movilizaciones populares. La imagen tan promovida por el establishment mediático y político del país de que el rey nos trajo la democracia es una burda manipulación del análisis histórico. La mejor prueba de la escasa sensibilidad democrática del monarca fueron los borradores del cambio propuesto por los primeros gobiernos monárquicos, en los que la representatividad y diversidad política estaban sumamente limitadas. Fue la presión de las clases populares y, muy en particular, de las huelgas obreras de claro carácter político (ignoradas y ocultadas en la historiografía oficial) las que forzaron los cambios en aquellos borradores.En aquellos años tuvieron lugar las movilizaciones de la clase trabajadora más intensas que se hubieran visto en Europa desde los años sesenta. En 1976, hubo 1.438 días de huelga al año por cada 1.000 trabajadores (la media en la Comunidad Europea era de 390 días) y en la metalurgia, 2.085 por cada 1.000 (el promedio en la Comunidad Europea fue de 595 días).
Un tanto semejante ocurrió en 1977. Tales movilizaciones forzaron los cambios, pero, debido a la enorme represión de la dictadura (por cada asesinato político que hizo Mussolini, Franco realizó 10.000) y al gran poder del bloque conservador, no consiguieron romper con el enorme dominio político que aquel bloque tuvo en configurar la Transición. No hubo rotura (como sostiene una interpretación sesgada de la Transición, promovida por el bloque conservador y con la complicidad de algunas voces de izquierda), sino una reforma dirigida por aquel bloque de poder y que dejó su imprimátur tanto en la Constitución (que iguala, por ejemplo, la escuela privada –gestionada en su mayoría por la Iglesia y que sirve a los grupos sociales más pudientes de la población– con la escuela pública, a la que asisten los niños de las clases populares), como en el sistema electoral que estableció (que discrimina a la clase trabajadora, hoy enormemente subrepresentada en uno de los sistemas electorales menos representativos de los regímenes electorales existentes). Y este dominio de aquel bloque conservador continúa siendo enorme. Entre otros indicadores de tal poder cabe destacar que hoy, 33 años después de la Transición, España continúa siendo:
1. El país con el gasto público social por habitante más bajo de la UE, situándose a la cola de los países con semejante nivel de desarrollo económico; es decir, la Unión Europea de los Quince (UE-15).
2. El país de la UE-15 con mayor fraude fiscal, realizado en su mayoría por la banca, la patronal y los sectores más pudientes de la población. Según las propias cifras de los técnicos del Ministerio de Hacienda, tal fraude fiscal equivale a un 10% del PIB, por lo que España es el único país de la UE-15 donde, según las declaraciones de renta, un empresario ingresa menos al año que un trabajador.
3. El país con mayores desigualdades de renta (junto con Gran Bretaña, Grecia y Portugal) de la UE-15.
4. Uno de los países con uno de los Estados del bienestar más polarizados de Europa, con el 30% de renta superior del país cubierto por los servicios educativos (excepto los universitarios) y sanitarios privados, y el 70% restante (clases medias y clase trabajadora) por los servicios públicos.
5. El país de la UE-15 en el que mueren más trabajadores por enfermedades laborales sin que ello conste en su certificado de muerte, como consecuencia del enorme poder de la patronal y de las Mutuas Patronales Laborales que controlan.
6. El único país donde no se puede criticar al jefe del Estado (que no permite en su presencia denunciar al dictador que ha asesinado más españoles en el siglo XX, al cual su consorte, la reina, se ha referido como un dictador blando).
7. El país que aporta más fondos públicos a una de las jerarquías eclesiásticas católicas más retrógradas de las existentes en Europa.
8. El país donde un nacionalismo exacerbado central, heredado del franquismo, ahoga a las nacionalidades periféricas sin permitir el reconocimiento de un Estado auténticamente plurinacional.
9. El único país de Europa que ha padecido una dictadura donde las víctimas asesinadas por aquella continúan desaparecidas sin que el Estado se haya atrevido a desenterrarlas y darles el homenaje que se merecen.Estos indicadores, entre otros muchos, deberían cuestionar la definición de aquella Transición como modélica. La insistencia en presentarla como tal fortalece a las fuerzas conservadoras que dominaron aquel proceso. Su constante reproducción en los medios tiene, además, el impacto de disminuir las expectativas de cambio entre la población, al reducir los objetivos a los que las fuerzas democráticas debieran aspirar, dificultando todavía más el muy necesario cambio que el país necesita para alcanzar la calidad de vida que su población se merece.
Vicenç Navarro es Catedrático de Ciencias Políticas y Políticas Públicasde la Universidad Pompeu Fabra.
dimarts, 7 d’abril del 2009
Anti-conte 6: Marinaleda "la tierra para quien la trabaja"
Su historia, es un ejemplo de lucha y dignidad. La unión hace la fuerza y este pueblo nos lo ha demostrado.
Sus ideas son claras, no hay proyecto de izquierdas sin participación directa del pueblo. Funcionan a través de las asambleas, tanto generales como las asambleas de barrio, en las que la gente participa directamente en cualquier decisión: des de la elaboración y aprobación de presupuestos hasta cualquier tema relacionado con el pueblo.Repasando un poco la historia nos remontamos a después de años de represión y sufrimiento en España, durante el franquismo, cuando Marinaleda tiene la oportunidad de iniciar un camino hacia la libertad i la justicia social.
1977- Se fundó el Sindicato de Obreros del Campo en el pueblo.
1978- Ocupación de la finca de Bocatinaja entre Osuna y Los Corrales.
1979- En las 1as elecciones democráticas después de la República gana por mayoría absoluta el CUT (Colectivo de Unidad de los Trabajadores).
1980- Huelga de hambre masiva en el pueblo que dura 13 días. Lucha por la tierra: ocupaciones de fincas.
1984- Ocupación del Pantano de Cordobilla. Se pide agua para regar, aunque aún no tienen la tierra.
1985- Ocupaciones de El Humoso, tierras del Duque de Infantado.
1991- Consiguen 1200 has. de tierra.
1992-1994- Lucha para reinvidicar puestos de trabajo. Ocupación del Banco de España, el AVE …
1997- Ponen en marcha El Humoso. Tienen las tierras y el agua.
La tierra para quien la trabaja.
1999- 1ª industria. Se generan más puestos de trabajo.
Se consigue:
- Pleno empleo, se frena la emigración.
- No explotación. La plusvalía que genera el/la trabajador/a se reinvierte para el bienestar colectivo.
Pero no se quedan aquí, y buscan solución al problema de la vivienda. Se expropiaron y municipalizaron tierras para poder construir viviendas. Este suelo, los materiales necesarios, el arquitecto municipal y los albañiles se ceden de forma gratuita al autoconstructor. Éste pone su fuerza de trabajo y en asamblea se decide que va a pagar cada mes. Sobre unos 15€ al mes. La realización de esta vivienda se hace de manera autogestionada y asamblearia.
Los logros de este pueblo son muchos más: política participativa y asamblearia, democracia social, no hay policía, no hay cura, ni el alcalde ni ningún miembro del gobierno cobra nada por el cargo que ocupa, cooperativas… y muchas cosas más. Y siguen luchando para mejorar cada día, la política al servicio del pueblo.
Para más información podéis entrar en su web oficial: http://www.marinaleda.com/
Os invito a ver el documental que presento a continuación:
Documental sobre la toma del Cortijo El Humoso por parte de los jornaleros de Marinaleda.
Director: Indocumenta
Actores: Jornaleros audiovisuales
Idioma: Castellano
País: España
Género: Documental
Tiempo: 64 minutos
(si encara no has tret la música pensa a fer-ho abans de posar el documental)
dissabte, 4 d’abril del 2009
Crear per Re(utilitzar)galar
El març, és mes de molts aniversaris i com que comprar és un verb que intento deixar una mica en desús, vaig pensar en què podia reutilitzar.Una caixa de suro plena de pols va ser l’objecte escollit per deixar de ser un trasto i passar a ser un recull d’històries per pensar i un guarda coses.
- Netejar caixa.
- Pintar-la per dins.
- Buscar paper per folrar-la.
- Barrejar cola blanca amb aigua.
- Sucar el paper al líquid i enganxar-lo a la caixa.
- Pintar tota la superfície amb el líquid.
- Deixar assecar ( i si cal tornar a fer una passada).
I llesta!
dimecres, 1 d’abril del 2009
diumenge, 29 de març del 2009
La petita pitiüsa
Hi ha tantes Formenteres com vegades que hi he anat: el bullici de l’estiu, la tranquil·litat de l’hivern, viure-ho amb amistats o en parella... mai es repeteix el mateix. Sempre queden mil racons per descobrir.
Cada cop que l’he hagut de deixar la tristesa m’ha envaït i m'he preguntat quan podré tornar.
(Fotos cedides pel fotògraf Alberto Tallón)
Ni temps, ni responsabilitats, ni pressió, ni obligacions, ni treball, ni consumisme, ni preocupacions, ni estrès, ni explotació...

El món no s'acaba aquí però podria fer-ho.
dijous, 26 de març del 2009
Tan iguals i tan diferents











