dissabte, 4 d’abril del 2009

Crear per Re(utilitzar)galar

El març, és mes de molts aniversaris i com que comprar és un verb que intento deixar una mica en desús, vaig pensar en què podia reutilitzar.
Una caixa de suro plena de pols va ser l’objecte escollit per deixar de ser un trasto i passar a ser un recull d’històries per pensar i un guarda coses.
Nivell de dificultat: 1
Passos a seguir:
- Netejar caixa.
- Pintar-la per dins.
- Buscar paper per folrar-la.
- Barrejar cola blanca amb aigua.
- Sucar el paper al líquid i enganxar-lo a la caixa.
- Pintar tota la superfície amb el líquid.
- Deixar assecar ( i si cal tornar a fer una passada).

I llesta!

4 comentaris:

  1. Ji, ji, hay veces que no se si vivo en un piso del Cementiri Vell de Terrassa (que poco glamour) o en un ático de un barrio de artistas parisino... lo que tengo claro es que se ha convertido en un piso-taller, si te descuidas acabas sentándote sobre el bote de pega blanca o lavando los platos con aguarras...es lo que tiene compartir piso con alguien creativo...en fin...que conste que no me quejo!

    ResponElimina
  2. Bieeeen!!soc la "beneficiaria" d'aquest obra d'art, d'aquesa petita, però a la vegada, gran idea única i irrepetible. I a més a més tinc el privilegi de "saber" que ha estat creada per miiii, la germaneta!!!jijiji!
    M'alegro que et faci feliç la teva nova etapa!!
    Jo faré una festa si em surt un tomàquet o una maduixa (de moment no les tinc totes)
    Glo-Glors-Glorins!

    ResponElimina
  3. Molt bona tarda crazy! celebro que li agradi el teu re(utilitzar)regalar a la teva germana. Aprofito aquest espai per felicitarla! (moltes felicitats Gloria). Està clar que hem de seguir per aquesta linea i seguir explotant les nostres ments creatives per la reutilització! avui a rubi, casi em barallo amb una dona per un test de ceràmica i una cadira que hi havia al costat d' uns containers!! aquesta febra es comença a contagiar!
    una abraçad i bona setmana santa....santa!
    INAD

    ResponElimina
  4. juas, juas, juas! que bo Dani, m'agrada que siguis dels meus, així aguantarem junts les burles dels consumistes empedernits!!!
    una abraçada i com tu sempre dius: no t'oblidis de riure, amic!

    ResponElimina