Aquesta escena reflexa bé el que penso moltes vegades quan sento a parlar d’aquesta merda de crisis.
Ara hi ha gent que està pitjor que abans però no podem oblidar que el problema és molt anterior a la crisi. Només quan s’ha tocat a les butxaques més plenes s’ha començat a parlar de crisi però el sistema capitalista manté a tota una classe social en una crisi crònica. És veritat que ara ens han acabat de tocar els collons ja que quan semblava que alguns haurien de veure rebaixades les seves riqueses i privilegis ha passat el de sempre, els treballadors i treballadores perden el seu lloc de treball perquè l’empresariat pugui seguir inflant els seus beneficis. Però és que som “cornudos y apaleados” perquè a sobre els diners públics es regalen a la banca i altres buitres del sistema per tal d’assegurar que aquest segueixi funcionant. Però tampoc ens ha d’estranyar ja que el sistema capitalista funciona amb aquests regles, això no és cap novetat.
Fet aquest parèntesis sobre la crisi volia dir que abans de parlar de crisi tots i totes ja vivíem en un sistema podrit, injust i explotador. La gent ja estava hipotecada fins el coll, les condicions laborals ja eren precàries, els preus ja eren alts, els rics ja eren rics i els pobres ja eren pobres, la joventut ja no es podia emancipar, ja faltaven escoles bressol i llars d’ancianitat públiques, el consumisme ja ens tenia completament adormilats/des, ja hi havia massa pressupost per l’exèrcit i massa poc per l’educació i la sanitat pública, les escoles de l’Opus ja rebien subvencions públiques, l’habitatge ja era una estafa i no un dret, la igualtat d’oportunitats ja era una utopia, la justícia social ja era un terme d’un altre món, les persones immigrades sense papers ja eren tractades pitjor que els gossos, la democràcia ja era una paraula buida de sentit, els mitjans de comunicació ja controlaven l’opinió pública i defensaven els interessos capitalistes i burgesos, la dona ja estava discriminada, la classe política ja s’enfotia de nosaltres, ja vivíem massa agenollats i agenollades...
Acudit: http://blogs.publico.es/manel/1202/una-duda/
Ara hi ha gent que està pitjor que abans però no podem oblidar que el problema és molt anterior a la crisi. Només quan s’ha tocat a les butxaques més plenes s’ha començat a parlar de crisi però el sistema capitalista manté a tota una classe social en una crisi crònica. És veritat que ara ens han acabat de tocar els collons ja que quan semblava que alguns haurien de veure rebaixades les seves riqueses i privilegis ha passat el de sempre, els treballadors i treballadores perden el seu lloc de treball perquè l’empresariat pugui seguir inflant els seus beneficis. Però és que som “cornudos y apaleados” perquè a sobre els diners públics es regalen a la banca i altres buitres del sistema per tal d’assegurar que aquest segueixi funcionant. Però tampoc ens ha d’estranyar ja que el sistema capitalista funciona amb aquests regles, això no és cap novetat.
Fet aquest parèntesis sobre la crisi volia dir que abans de parlar de crisi tots i totes ja vivíem en un sistema podrit, injust i explotador. La gent ja estava hipotecada fins el coll, les condicions laborals ja eren precàries, els preus ja eren alts, els rics ja eren rics i els pobres ja eren pobres, la joventut ja no es podia emancipar, ja faltaven escoles bressol i llars d’ancianitat públiques, el consumisme ja ens tenia completament adormilats/des, ja hi havia massa pressupost per l’exèrcit i massa poc per l’educació i la sanitat pública, les escoles de l’Opus ja rebien subvencions públiques, l’habitatge ja era una estafa i no un dret, la igualtat d’oportunitats ja era una utopia, la justícia social ja era un terme d’un altre món, les persones immigrades sense papers ja eren tractades pitjor que els gossos, la democràcia ja era una paraula buida de sentit, els mitjans de comunicació ja controlaven l’opinió pública i defensaven els interessos capitalistes i burgesos, la dona ja estava discriminada, la classe política ja s’enfotia de nosaltres, ja vivíem massa agenollats i agenollades...
Acudit: http://blogs.publico.es/manel/1202/una-duda/
Me quito el sombrero!!! 100% con lo que dices...a ver si poco a poco se va cociendo algo que acabe con ellos...tiempo al tiempo.
ResponEliminaés cert, però amb l' època de bonança, hi havia oportunitats per tothom, hi havia feina tan pels d' aqui com els inmigrants. Els inmigrants van poder tenir l' oportunitat que se'ls nega els seus paísos d' origen, van poder enviar remeses, montar negocis..el problema d' aquesta bonança és l' endeutament que han patit el 100% de les famílies per millorar el seu estatus social, i PER consumir i adquirir allò NO podies permetre. En totes les èpoques hi ha coses bones i dolentes, la clau per guanyar aquest sistema és no caure amb les tentacions d' aparentemar més del que este! i no oblidar que és el més important a la vida : la salud, l' amistad,l' amor!
ResponEliminainad