Anti-conte 2: Estem de rebaixes!

Segons tinc entès, el dret laboral espanyol deixa clar que existeixen uns drets fonamentals recollits a la Constitució, que són bàsics i inviolables per a tota la ciutadania. Aquests drets fonamentals poden tenir un caràcter pròpiament laboral (art.28.1. i 28.2.) o un caràcter inespecífic (art. 14- art. 27). La qüestió està en que els treballadores i treballadores arrosseguen aquests drets fonamentals per la seva condició de ciutadans i ciutadanes però al entrar en conflicte amb els interessos empresarials es poden veure “modulats”. I Aquí arribem a la qüestió que sempre ens envaeix els pensaments: com podem acceptar un sistema on els ciutadans i ciutadanes passen a tenir menys valor quan formen part de la classe treballadora? Si ets persona, part de la ciutadania, tens uns drets, si treballes aquests queden “modulats”, és a dir, reduïts, anul·lats i menyspreats. Així ho contempla la llei i així és al realitat.
Si anem més enllà, quan val la vida d’una persona treballadora? Quantes persones moren a l’any al seu lloc de treball? S’ha de recordar que cap dada seria fiable perquè no es pot quantificar a les persones invisibilitzades pel sistema: dones en l’economia submergida, persones immigrades explotades sense contracte laboral... queden exclosos del pocs drets que ens queden després de tants anys de lluita.
Doncs fins hi tot la vida dels treballadors i treballadores té menys valor per aquesta condició ja que ni la llei de Prevenció de Riscos Laborals és prou dura ni es posen prou esforços en el control estricte del seu compliment a l’empresariat.
Ni és un tema que dóna vots ni es pot tocar a l’empresariat. Ve-t’ho aquí el perquè de tot el problema. Només faltaria toquéssim a les empreses “motor” econòmic del nostre brillant sistema.