La petita pitiüsa

Formentera sempre m’ha fet sentir lliure. La vaig descobrir fa bastants anys amb els meus pares i de més gran hi he tornat sempre que he pogut.
Hi ha tantes Formenteres com vegades que hi he anat: el bullici de l’estiu, la tranquil·litat de l’hivern, viure-ho amb amistats o en parella... mai es repeteix el mateix. Sempre queden mil racons per descobrir.
Cada cop que l’he hagut de deixar la tristesa m’ha envaït i m'he preguntat quan podré tornar.

No podria triar ni un instant ni un lloc concret dels viatges que hi he fet però he escollit algunes fotografies per mostrar part del seu encant.

(Fotos cedides pel fotògraf Alberto Tallón)

Ni temps, ni responsabilitats, ni pressió, ni obligacions, ni treball, ni consumisme, ni preocupacions, ni estrès, ni explotació...

Només tu i el mar, tu i la sorra, tu i la brisa, tu i el sol, tu i els teus pensaments, tu i tu.

Ca la Pepa, a la Plaça de l'església de Sant Francesc. Un bon lloc on descansar una estona, o del sol aplestant o del fred arronsador. També s'hi pot menjar.

El món no s'acaba aquí però podria fer-ho.