Si no vius a pagès...

Jo no tinc cap coneixement de horticultura, cap ni un. De fet, mai li havia donat al menor importància, tampoc ens la transmeten massa, al llarg de la vida, no?
Quan vaig decidir posar un hortet al meu balcó, el primer que vaig fer és entrar a internet, como no? I com que a mi m’han ensenyat que tot s’ha d’estudiar, de seguida em vaig comprar un llibre: “L’Hort Urbà. Manual de cultiu ecològic als balcons i terrats”. El recomano a totes aquelles persones que volen començar amb l’hort al balcó. Es tracte d’un llibre molt senzill i bàsic, específic per a balcons i terrats, que dóna les eines i conceptes bàsics per a començar.

Tot i així vull aprofitar per dir que considero que aquesta hauria de ser la segona opció per a començar amb l’hort. Jo no hi vaig caure fins topar-me amb la realitat. Un dia, estava parlant sobre el planter de tomàquets, perquè se’m morien al poc de néixer i una àvia, molt propera a mi em va dir: - ¡quieren aire! Ostres. Dit i fet. Les meves tomaqueres estan creixent sense parar.
Per mi la forma més enriquidora d’aprendre seria escoltar a la gent gran. Molts avis i àvies tenen grans coneixements sobre coses de la terra que no han pogut transmetre perquè a ningú de la ciutat ha pensat que li podia ser útil. Em posa trista veure com no valorem el bagatge, la història i el saber que tenen la gent gran i com tota aquest coneixement es perdrà, almenys tal i com ens ho poden explicar aquestes persones.
Si teniu un avi, una àvia, un veí o veïna, un conegut... que ha viscut al camp, pregunteu-li, aprofiteu tot el que us pugui transmetre.