Aquesta entrada va dedicada a totes les persones que lluiten, d'una manera o d'una altra, per la igualtat d’oportunitats entre dones i homes.
Des de que naixem ens socialitzen per a que reproduïm els rols sexuals que la societat ens imposa. Aquests rols condicionen a les persones durant tota la seva vida, i són assumits, en moltes ocasions, com quelcom natural, biològic i per tant, inalterable.
Des de que naixem ens socialitzen per a que reproduïm els rols sexuals que la societat ens imposa. Aquests rols condicionen a les persones durant tota la seva vida, i són assumits, en moltes ocasions, com quelcom natural, biològic i per tant, inalterable.
La diferència entre el sexe i el gènere resideix en la dimensió social del segon. Mentre que el sexe és quelcom biològic, el gènere és una construcció social que a la nostra societat té connotacions discriminatòries envers la dona.
Així doncs, a l'anàlisi de les desigualtats de classes socials, que el capitalisme produeix, hem d'afegir les discriminacions de gènere que el patriarcat arrossega.
Encara sento de vegades, i no només dit per homes, comentaris sobre que les dones tenim un instint de cuidadores o que se’ns dóna millor cuinar o netejar... aquests arguments que a mi mentre escric aconsegueixen arrencar-me un somriure (no per la gràcia sinó per al gilipollesa) no tenen cap explicació biològica possible que els pugui sustentar.
Així doncs, lluitem contra els cosins germans, el capitalisme i el patriarcat. Fins que no abolim aquests dos gegants no podrà existir una societat justa, lliure i solidària.
Així doncs, a l'anàlisi de les desigualtats de classes socials, que el capitalisme produeix, hem d'afegir les discriminacions de gènere que el patriarcat arrossega.
Encara sento de vegades, i no només dit per homes, comentaris sobre que les dones tenim un instint de cuidadores o que se’ns dóna millor cuinar o netejar... aquests arguments que a mi mentre escric aconsegueixen arrencar-me un somriure (no per la gràcia sinó per al gilipollesa) no tenen cap explicació biològica possible que els pugui sustentar.
Així doncs, lluitem contra els cosins germans, el capitalisme i el patriarcat. Fins que no abolim aquests dos gegants no podrà existir una societat justa, lliure i solidària.
Estic d'acord amb tu en que hem de lliutar contra la diferència de gènere, vivim amb una societat masclista i nosaltres tenim el poder d'educar als nostres fills amb igualtat de valors. De totes maneres hi han coses que la naturalesa ha fet diferents a dones i a homes i crec que hi son per algún motiu. Amb els animals passa el mateix, en les manades les famelles son encarregades d'algunes tasques i el mascles en fan d'altres. Aquí no es valora la capacitat d'organització q té cada individu, ni intel.ligència, i encara menys els estudis, el que realment es valora és l'instint de supervivència del grup. No vull dir amb això que la dona tingui l'instint per cuidar les cries i l'home s'encarregui de sortir a caçar, em refereixo a que hem d'entendre que hi han homes i dones, i que això ha de afectar d'alguna forma, per tant hem d'apendre a complementar-nos i entendre'ns. La naturalesa ens a fet diferents fisicament per a la procreació i ens ha donat un cervell igual per cadascú, però hem pregunto si tenim els mateixos instints?
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEstic d’acord amb tu en que hi ha diferències físiques, és evident, necessari i d’agrair, jaja! (I no diré cap marranada)
ResponEliminaPerò a diferència dels animals estem completament socialitzats i no ens queden instints, màxim et diria que cert instint de supervivència i tot i així el poso en qüestió.
Les nostres actituds, comportaments, sentiments i emocions, projectes de vida i desitjos estan completament condicionats per la societat, per l'entorn i la cultura en la que ens hem educat.
Per exemple: tu et pots enamorar i pensar que és instintiu però de qui, quan, i com està condicionat per la cultura pròpia. O, buscarem un fill/a pensant que ja ens ha sortit l'instint maternal: ni l'edat, ni quan, ni com, forma part de l'instint, són pautes socials que tenim interioritzades com a naturals.
Seguirem debatint, si vols, però jo penso que els instints ja no formen part de nosaltres. I les grans diferències entre homes i dones són socials, fins hi tot les més interioritzades que pensem que són naturals.
Moltes gràcies per les teves aportacions, les valoro molt.
(he borrat l'altre comentari que havia posat sense voler)
Tens tota la raò en que ens relacionem i fem tot allò que s'espera de nosaltres, però el que si que és cert, és que naixem amb instints i la socientat és la que ens marca la conduta. Els nens i nenenes són axí, de petits fan el que ells seten i és l'adult és qui li diu el que pot fer. Però crec que interiorment encara tenim alguns instint que son impossibles d'abolir; hi han situacions en la vida que ens el fan sortir; veure que fan mal a algun familiar, un incendi, o en l'acte sexual (aquí hi hi és present l'instint primari). Pot se que per aquest motiu haguem de recorre a les drogues per relaxar-nos i no haver de pensar què diran de mi?
ResponEliminaEls instints hi són, no han desaperescut. El problema és que no tenim el sentiment de pertànyer a una comunitat. Les societats estan constituides per persones individuals, no per comunitats.
ResponEliminaInad