La petita pitiüsa

Formentera sempre m’ha fet sentir lliure. La vaig descobrir fa bastants anys amb els meus pares i de més gran hi he tornat sempre que he pogut.
Hi ha tantes Formenteres com vegades que hi he anat: el bullici de l’estiu, la tranquil·litat de l’hivern, viure-ho amb amistats o en parella... mai es repeteix el mateix. Sempre queden mil racons per descobrir.
Cada cop que l’he hagut de deixar la tristesa m’ha envaït i m'he preguntat quan podré tornar.

No podria triar ni un instant ni un lloc concret dels viatges que hi he fet però he escollit algunes fotografies per mostrar part del seu encant.

(Fotos cedides pel fotògraf Alberto Tallón)

Ni temps, ni responsabilitats, ni pressió, ni obligacions, ni treball, ni consumisme, ni preocupacions, ni estrès, ni explotació...

Només tu i el mar, tu i la sorra, tu i la brisa, tu i el sol, tu i els teus pensaments, tu i tu.

Ca la Pepa, a la Plaça de l'església de Sant Francesc. Un bon lloc on descansar una estona, o del sol aplestant o del fred arronsador. També s'hi pot menjar.

El món no s'acaba aquí però podria fer-ho.

Tan iguals i tan diferents

Eps! la segona fornada de tamborets ha sortit al carrer. Aquest ha estat el meu segon intent...

Sense voler veure coses on no n'hi ha, penso que cadascun d'ells representa una part de mi.

Què us sembla? crec que ja li vaig agafant el "truquillo". Potser aviat m'atreviré amb coses més grans o complicades. De fet ja tinc unes quantes idees al cap. Em falta temps (encara que sembli mentida) i lloc per dur-les a terme (això no sembla mentida).

Ja puc anar a buscar al Jacks!

Nivell de dificultat:0

Em sembla que no cal explicació:

- esperar que algú es prengui un refresc

- treure la lengüeta de la llauna.

- col·locar la llengüeta a la cremallera.

Apali!

Anti-conte 5: Li diuen democràcia i no ho és!

Aquest post, no estava previst, de fet l'escric en calent després de veure les imatges de la brutal repressió policial dels mossos contra l'estudiantat que es manifestava contra Bolonya, i contra tothom que se'ls hi posava pel davant.

La preciosa democràcia, de la qual tots els personatges polítics estan tan orgullsos, ens ofereix aquest tipus d'espectacles més sovint del que voldríem. Quan la veu de qualsevol col·lectiu vol fer-se escoltar l'aparell repressor del sistema i de l'Estat, més igual si és espanyol o català o extraterrestre, s'encarrega de fer-les callar. Homes, i potser alguna dona, entrenats per a reprimir el poble que es vol fer escoltar, ni més ni menys.

Això sí, a les properes eleccions ens regalaran les orelles, a cadascú amb el que vol sentir, per demanar-nos el vot, i només llavors deixaran que ens expressem, amb un merda de papeleta per escollir a una merda de polítics que faran el que voldran durant 4 anys més.

Tenim sort que aquesta vegada, hagin estobat també a periodistes, així, almenys, surt més per la televisió. I diuen que van ser uns quants, jo diria que hi havia força gent.

Només una petita mostra aquí.

Si no vius a pagès...

Jo no tinc cap coneixement de horticultura, cap ni un. De fet, mai li havia donat al menor importància, tampoc ens la transmeten massa, al llarg de la vida, no?
Quan vaig decidir posar un hortet al meu balcó, el primer que vaig fer és entrar a internet, como no? I com que a mi m’han ensenyat que tot s’ha d’estudiar, de seguida em vaig comprar un llibre: “L’Hort Urbà. Manual de cultiu ecològic als balcons i terrats”. El recomano a totes aquelles persones que volen començar amb l’hort al balcó. Es tracte d’un llibre molt senzill i bàsic, específic per a balcons i terrats, que dóna les eines i conceptes bàsics per a començar.

Tot i així vull aprofitar per dir que considero que aquesta hauria de ser la segona opció per a començar amb l’hort. Jo no hi vaig caure fins topar-me amb la realitat. Un dia, estava parlant sobre el planter de tomàquets, perquè se’m morien al poc de néixer i una àvia, molt propera a mi em va dir: - ¡quieren aire! Ostres. Dit i fet. Les meves tomaqueres estan creixent sense parar.
Per mi la forma més enriquidora d’aprendre seria escoltar a la gent gran. Molts avis i àvies tenen grans coneixements sobre coses de la terra que no han pogut transmetre perquè a ningú de la ciutat ha pensat que li podia ser útil. Em posa trista veure com no valorem el bagatge, la història i el saber que tenen la gent gran i com tota aquest coneixement es perdrà, almenys tal i com ens ho poden explicar aquestes persones.
Si teniu un avi, una àvia, un veí o veïna, un conegut... que ha viscut al camp, pregunteu-li, aprofiteu tot el que us pugui transmetre.

del sofà a la butaca

La setmana passada vaig anar dues vegades al cinema Catalunya. Per casualitats de la vida les dues pel·lícules que vaig veure eren de dibuixos animats. Ambdues des d'una visió micro: la història d'un personatge, però narrant una història macro de dos conflictes polítics, econòmics i religiosos que van succeïr a dos països: Iran i el Líban.

Em reservo les opinions que tinc respecte cadascuna de les pel·lícules. Només apunto que allà estan.

Manifestació: 21 de març a les 17h LLIBERTAT PELS 5

(Per més info clica la imatge)

Ja hi pot pujar l'elefant!

Us presento el tamboret del circ. Nivell de dificultat: 1.

És el meu primer intent de restaurar i redecorar un moble. Ja veieu que he començat per una cosa ben petita i tampoc he aspirat a fer una gran creació. És que no havia pintat mai... i... bé, això ha estat la primera presa de contacte.

Passos que he seguit:
- Treure les restes de bernissos i pintures anteriors.
- Netejar de pols.
- Pintar. Dues capes.

M'agrada, és senzill però divertit, no?

Liquidació per canvi de temporada

Les bledes, els enciams, la col, els porros i l’escarola que ara mateix prenen el sol al meu balcó estan a punt de perdre aquest privilegi. Aviat, cap a principis d’abril, quedaran reemplaçats per les tomaqueres i pebroteres que tinc en els planters i altres hortalisses. Ha arribat l’hora de la temporada de primavera i estiu, deixant enrere el fred de l’hivern.

De fet, ja he fet el primer intent de trasplantament. A veure si tenim èxit!

El procés serà ben fàcil:
- Recollir les verdures que hi ha plantades.
- Disfrutar-les en bona companyia fent alguna recepta senzilla... mmmm....
- Enriquir la terra antiga amb l’adob orgànic del vermi.
- Trasplantar els planters als testos.
- Cuidar i mimar a les plantes perquè creixin.

De moment fotos de les que se’n van i de les que venen.

Anti-conte 4: M'ho has tret de la boca!

No cal afegir res, Cristina Xalma, Doctora Econ. Internacional y Desar. Económico, ja ho diu tot en aquest video de Cubainformación.

Important: treu la música del bloc, apretant el botó de "pausa" que està a baix de tot de la pàgina, per poder escoltar el vídeo. Val la pena!

Anti-conte 3: Palestina: Ocupació i resistència

En vista de la dificultat que em suposa fer un resum de la història del conflicte palestí-israelí he decidit publicar, en aquest post, la mateixa referència que publica l'autor del llibre Palestina: ocupació i resistència, Salah Jamal, recordant un article que va escriure en Rubianes sobre el tema. I deia així:

EL CONFLICTO PALESTINO//PEPE RUBIANES El Periódico 24/8/2004

El Estado de Israel se formó sin contar con el pueblo palestino, que habitaba aquellos lares en total mayoría, por decisión de las potencias occidentales en el año 1948. En Palestina habitaba una minoría religiosa judía en regular convivencia con el pueblo palestino (nunca han parado de tocarles los cojones), legítimos habitantes y propietarios de aquellas tierras. A raíz de la segunda guerra mundial comenzaron a llegar a Palestina judíos de todo el mundo supervivientes del holocausto) arrasando de forma innoble a los habitantes palestinos del lugar que protestaban ante tal invasión europea. El poder de Estados Unidos ha protegido siempre a dicho Estado, armándole hasta los dientes y permitiendo todo tipo de abusos que no se han detenido hasta hoy. A cambio, el leal trabajo de Israel ha consistido en hacer de perro policía occidental en Oriente Próximo.

El lenguaje se ha tergiversado de tal forma que un estado terrorista como es el israelí, que mata, roba y vilipendia de la forma más soez y sanguinaria, habla de luchar contra el terrorismo palestino en defensa propia. ¡Qué poca vergüenza tienen!

La historia de Israel es la historia de una injusticia, de una agresión despiadada solamente equiparable a la salvajada que cometieron los nazis en su momento y que asoló el mundo entero el siglo pasado. Presumen de disponer de un buen ejército ante un pueblo que no tiene otro remedio que defenderse a pedradas, desarmado y olvidado del mundo.

Por mucho muro (esos sinvergüenzas le llaman valla), por mucha sangría que organicen, por mucha demolición que hagan, la guerra la tienen perdida, pues contra la dignidad humana no hay quien pueda. Israel se han creado su propio infierno, su guerra tiene el efecto bumerán y no les deja vivir. Se lo tienen merecido esos israelís que votan a esa bola de mierda criminal que atiende por Sharon. Porque, claro, no todos los judíos son Albert Einstein, Woody Allen, Mordejai Vanunu o Sigmund Freud.

Jo no ho hagués pogut expressar millor! gràcies Rubianes!

Vull aprofitar per recomenar el llibre de Salah Jamal per qui vulgui fer-se una idea històrica del conflicte i comprendre la situació actual.

A casa som 6.002 individus!

El vermi compostador, pels que no ho sabeu, és un recipient per a fer compostatge a casa de la matèria orgànica domèstica. Com que a dins d’un pis els animalons que normalment fan el compostatge a la naturalesa no hi poden arribar ho substituïm per cucs de terra vermells(eisenia foetida). Aquests cucs fan la meravellosa tasca de convertir les nostres deixalles orgàniques en un compost de màxima qualitat per les nostres plantes, i hortalisses.
És net, no fa gens de pudor i no comporta molta feina. Pels que sou de Terrassa, l’ajuntament els cedeix de forma gratuïta i pels demés podeu xafardejar aquí.

Anti-conte 2: Estem de rebaixes!

Segons tinc entès, el dret laboral espanyol deixa clar que existeixen uns drets fonamentals recollits a la Constitució, que són bàsics i inviolables per a tota la ciutadania. Aquests drets fonamentals poden tenir un caràcter pròpiament laboral (art.28.1. i 28.2.) o un caràcter inespecífic (art. 14- art. 27). La qüestió està en que els treballadores i treballadores arrosseguen aquests drets fonamentals per la seva condició de ciutadans i ciutadanes però al entrar en conflicte amb els interessos empresarials es poden veure “modulats”. I Aquí arribem a la qüestió que sempre ens envaeix els pensaments: com podem acceptar un sistema on els ciutadans i ciutadanes passen a tenir menys valor quan formen part de la classe treballadora? Si ets persona, part de la ciutadania, tens uns drets, si treballes aquests queden “modulats”, és a dir, reduïts, anul·lats i menyspreats. Així ho contempla la llei i així és al realitat.
Si anem més enllà, quan val la vida d’una persona treballadora? Quantes persones moren a l’any al seu lloc de treball? S’ha de recordar que cap dada seria fiable perquè no es pot quantificar a les persones invisibilitzades pel sistema: dones en l’economia submergida, persones immigrades explotades sense contracte laboral... queden exclosos del pocs drets que ens queden després de tants anys de lluita.
Doncs fins hi tot la vida dels treballadors i treballadores té menys valor per aquesta condició ja que ni la llei de Prevenció de Riscos Laborals és prou dura ni es posen prou esforços en el control estricte del seu compliment a l’empresariat.
Ni és un tema que dóna vots ni es pot tocar a l’empresariat. Ve-t’ho aquí el perquè de tot el problema. Només faltaria toquéssim a les empreses “motor” econòmic del nostre brillant sistema.

si reutilitzo no gasto: la nova llibreria

... i si al sistema li va malament que es foti. Presento en societat la nostra nova llibreria. Nivell de dificultat: 0. Només he hagut d'anar a la fruiteria i demanar caixes de les que llencen, les que no reutilitzen. Les he netejat una mica i he buscat un lloc al menjador per col·locar-les. També poden servir per guardar joguines, cd's o fins hi tot verdures.

Espero que la idea us serveixi!

Visc en un pis, i què!

Qui visqui en un piset però disposi d’un balcó, ja no cal que desitgi una casa amb pati, pot instal·lar un hortet al balcó. Per a mi té algunes avantatges importants com per exemple que no hi arriben molts dels animalons habituals en un hort per cruspir-se les plantes. A veure com un cargol puja fins el meu quart, jeje!

... ja aniré explicant tot el que hi faig.

Anti-conte 1: Un joc de rol(s)

Aquesta entrada va dedicada a totes les persones que lluiten, d'una manera o d'una altra, per la igualtat d’oportunitats entre dones i homes.
Des de que naixem ens socialitzen per a que reproduïm els rols sexuals que la societat ens imposa. Aquests rols condicionen a les persones durant tota la seva vida, i són assumits, en moltes ocasions, com quelcom natural, biològic i per tant, inalterable.

La diferència entre el sexe i el gènere resideix en la dimensió social del segon. Mentre que el sexe és quelcom biològic, el gènere és una construcció social que a la nostra societat té connotacions discriminatòries envers la dona.
Així doncs, a l'anàlisi de les desigualtats de classes socials, que el capitalisme produeix, hem d'afegir les discriminacions de gènere que el patriarcat arrossega.
Encara sento de vegades, i no només dit per homes, comentaris sobre que les dones tenim un instint de cuidadores o que se’ns dóna millor cuinar o netejar... aquests arguments que a mi mentre escric aconsegueixen arrencar-me un somriure (no per la gràcia sinó per al gilipollesa) no tenen cap explicació biològica possible que els pugui sustentar.
Així doncs, lluitem contra els cosins germans, el capitalisme i el patriarcat. Fins que no abolim aquests dos gegants no podrà existir una societat justa, lliure i solidària.